LA HISTÒRIA S'ESCRIU AIXÍ
- EL 28 DE DESEMBRE DE 2007 VA NÉIXER L'AINA MUNTANER SUBIRATS
La meva néta em fa més gran però més feliç
Diada de Sant Jordi 2008
- UNA FOTOGRAFÍA PER EL RECORD
- GRÀCIES I FINS AVIAT, LLORET
El diumenge 25 de juny de 2006, després de sis mesos ininterromputs de classe, ha estat l'últim d'aquesta etapa de country a Lloret. Com ve sent habitual, cada local té la seva clientela. La del Bar Musical Champions ha estat un grup de gent autènticament de ball, d'un cert nivell mig alt i que ha creat una penya d'amics on s'ha estat molt a gust, amb un caliu especial.
He conegut amics nous d'aquesta bonica població de La Selva que ha sabut adaptar-se a les meves formes i les meves maneres, igual que jo he sabut adaptar-me als seus costums i també als seus balls.
Però el nombre de persones que han estat assistint sense fallar ha estat mínim i un local exigeix més gent. A més es dóna la circumstància que aquesta població costanera, a l'arribada del bon temps, es va omplint de visitants, d'estiuejants i d'un munt de vehicles que impedeix que puguis moure't amb facilitat tant per a arribar al local com després per a accedir al mateix o per a marxar d'ell. Tot això ha fet que em posés una data de caducitat per a marxar d'allí, buscant prèviament una alternativa viable per als afeccionats en aquesta zona, alternativa que ha aparegut a Blanes. Sigui com sigui el dia 25 de juny vam estar per última vegada en el Champions de Lloret.
La sorpresa me la van donar al arribar la mitja part, quan apareix de cop i volta un pastís i unes ampolles de cava. "És per a celebrar l'últim dia de Lloret", em van dir. Doncs és una excel·lent idea, una manera molt bonica d'acabar una etapa que diferent i especialment agradable. El que no m'esperava, en absolut, és el següent detall. Una polsera d'home de la que em fan lliurament per haver mantingut Lloret fins a l'últim moment. La veritat és que si ho he mantingut és per dos motius, un pel bon fer del seu propietari i dos perquè m'ho he passat sempre molt bé.
Gràcies a tots per tractar-me tan bé.
- UNA JORNADA MOLT ESPECIAL
El dia 6 de maig de 2006 es va fer a la Sala Polivalent de Sant Pol de Mar la “I Jornada Country per a principiants”.
Li havia posat molta il·lusió i a mes me l’havia “currat” molt i encara que l'experiència comença a ser un grau, a l'hora de la veritat, a mesura que es va aproximant la data, els nervis van aflorant d'una forma controlada però persistent. Les dues últimes nits tot just havia dormit tres hores i les migdiades pràcticament havien desaparegut. El meu caràcter fa que sigui molt crític amb mi mateix i això fa que el llistó estigui, cada cop més, una mica més alt. Em marco els meus propis límits pensant que no se on estan.
Les circumstàncies van voler que la data del 6 de maig s'aproximés molt al 9, dia del meu aniversari, i els meus amics ho van aprofitar per a donar-me una sorpresa i fer-me un regal de la millor manera que ho podien fer: una coreografia que va resultar certament excepcional. Una rotllana amb tots els assistents ballant en parella i en el centre un altra coreografia ballant en linea en Ramon Villaret i la Pilar, en Salvador de Gaserans i la Carme, en Ramón Rovira i la Asunció, en Salva de Malgrat i la Núria, i el propi Jaume amb la Lídia . I tot això amb el fons d'una música celta on s'assenten els orígens de la música country. És el millor treball que li he vist fer a Jaume Andreu, una persona que va començar com alumne a Malgrat, en el vell local de "La Sal del Mediterrani" a la fi de 2001, i que ara comparteix el seu temps entre aprendre i ensenyar, després de preparar-se igual que jo, per a tal comesa.
Al endemà de tot plegat vaig rebre un correu d’en Jaume que deia així:
Hola Emili
T'envio els fulls de ball, la que et va donar en Salvador no es bona, les bones son les que t'envio. Hi ha alguna cosa canviada, si vols te les mires a veure si estan be. Ja em diràs quelcom, si no ho veus clar podem queda alguna estona i les mirem, d'acord? Espero que t'hagi agradat el petit homenatge, jajajaja tenies que veure’t la cara quan vaig començar a ensenyar el ball, jajajaja, de totes maneres tot va estar molt be, les coses no vam mai al gust de tothom així que no t’amoïnis.
Ja ens veurem, val?.
Jaume.
La meva resposta, la vull fer pública al igual que el e-mail rebut. I diu tot això:
Hola Jaume
Aquesta vegada t'asseguro que no tan sols no m'esperava res sinó que quan vas començar a ensenyar el ball de parelles vaig pensar en la sorpresa que m'estaves donant i em vaig sentir orgullós de com ho estaves fent ... amb seguretat, amb valentia, amb decisió, sense miraments cap a no-res ni ningú. Pensava que seguies un guió que jo mateix havia plantejat. No sabia si donar-me per assabentat o posar cara de circumstàncies. No sabia si havia de buscar parella per a posar-me a aprendre'l o que cony havia de fer.
M'estava sorprenent a mi mateix fins que va pujar en Ramón Villaret a l'escenari. Llavors tot va canviar. Vaig pensar en la quantitat de gent que estava en aquest moment a la pista i em vaig sentir com un nen sense mare. Per si faltés alguna cosa la cadira enmig de l'escenari i amb la música sonant i la rotllana fent passar per davant meu tota la gent.
No vaig poder suportar la pressió i va aflorar quelcom que encara tinc a flor de pell. Vaig pensar dissimular. La meva mà va pujar per instint als meus llavis i un dit va anar a parar entre les meves dents fent pols la ungla que ara destaca entre les més curtes que mai he tingut. I ho vaig aconseguir, almenys això vaig pensar en aquell moment. Estava aconseguint dissimular la meva emoció quan una llàgrima va rodar cap avall. Merda !!!
No em vaig immutar en absolut, vaig deixar que fes el seu recorregut sense moure ni les parpelles. Qualsevol moviment en fals en aquest moment m'hagués delatat. Vaig notar com acariciava la meva galta i vaig pensar que podria veure's i delatar-me però això no era possible perquè havia canviat de rumb imprevisiblement al meu favor i en lloc de baixar en linea recta en direcció a la boca, va vorejar els meus llavis sense arribar a entrar per a acabar desapareixent per sota de la barbeta. Ho havia aconseguit.
Les meves percepcions, però, no havien coincidit per res amb la realitat. Al acabar l'acte tots em veu dir el mateix: "T'has emocionat, veritat?. No ho has pogut amagar."
Si mes no ho havia intentat i m'havia autoconvençut d'això, però finalment no ho vaig aconseguir. I és que són moltes les circumstàncies que han envoltat la meva vida en aquests últims mesos i tots vosaltres heu estat testimonis d'això. Fins i tot heu patit les meves “neuras”.
En moments com aquest, Jaume, no hi ha millor medicina. Pel meu cap van passar moltes imatges, molts records, molts moments difícils i finalment un de molt feliç, el que estava vivint en aquell moment gràcies a uns amics que m'ha donat el country i dels que rebo el seu suport i afecte.
Gràcies Jaume.
Emili
- VENIA DE VIURE I EN VAU DONAR VIDA
El dissabte dia 1 d’abril d’aquest any del que parlem que no es ni mes ni menys que el 2006, vaig rebre un altre sorpresa.
Venia de una gran festa –Sant Cebrià- on tots el grups de ball als que estic donant classe havien fet exhibicions del millor que havien après. Una Diada de la Lluita Contra el Càncer on gent de diversos cursos s’havien pogut conèixer i tramar el que seria una sorpresa per mi
Venia d’haver rebut inesperadament a Lloret aquell grup d’amics de Barcelona amb als que acostumava a ballar havent arribat a fer amistat amb tots ells. En va arribar al cor i així ho vaig deixar plasmat en un article anterior.
Venia de passar por uns moments difícils anímicament per un munt de circumstancies, de les que ja en vaig sortint.
Venia, en definitiva de acabar uns cursos, els dos del dissabte a la tarda al Magma que havien patit amb mi i també havien patit les conseqüències del meu estat físic.
I venint de tot això al acabar l’ultima classe que farem al Magma en dissabte, em portem “enganyat” a recollir una cartera que s’havia deixat en Xavi a Mas Reixach la nit anterior.
Al arribar m’estaven esperant tots dos grups per oferir-me, per regalar-me, per sorprendrem amb un sopar on jo era el convidat.
Desprès dels primers moments de quedar-me amb la boca oberta, de anant assimilant el que estava succeint, vaig entrar en raó, vaig anar analitzant tot el que havia estat els últims detalls i també finalment en vàrem explicar tota l’historia del muntatge que havien culminat allà on farem precisament el proper curs.
No recordo que vaig dir, però si recordo que vaig enumerar a tots els que estaven present dient el seu nom. Amb això volia demostrar que tots, absolutament tots, havien passat por els diferents cursos no com un client mes sinó com a una persona especial.
De cada un d’ells podria haver dit un munt de coses,
No vull citar cap nom, tots els que varen estar en el sopar ho saben. Desprès de conviure amb tots ells arribes a coneixia el seu caràcter, una mica de les seves condicions personals i també, per descomptat, les seves facilitats o dificultats en el ball.
De tots, ho asseguro podria haver escrit, potser no un llibre, però si un llibret.
Un poema amb un rerefons encantador que va preparar en Sebas i un regal amb en que en vàrem obsequiar a mes del obsequi que representa la sorpresa, va culminar amb una nit esplendorosa que sempre quedarà gravada en la meva ment. .
I finalment reproduir la inscripció de la placa:
“ELS TEUS ALUMNES DELS CURSOS 2004/05/06 EN AGRAÏMENT A LA TEVA PROFESSIONALITAT.” “COUNTRY ALT MARESME PER EMILI MUNTANER” 1 D’ABRIL DE 2006 “No et rendeixis mai”
Venia de viure i en vau donar vida.
Gràcies a tots per la vostra col·laboració i per el vostre esforç, i com no, per la vostra benevolència.
Emili Muntaner
- LA DIADA A SANT CEBRIÀ DE VALLALTA
El dia 26 de març de 2006 passarà a la historia. Al menys a la historia de l’Alt Maresme Country y en la meva personal.
La Diada de la lluita contra el càncer que va organitzar l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta va complir un del requisits que normalment es marca tota organització quant organitza un esdeveniment: superar la xifra de participants del any anterior. I això ho va complir àmpliament.
L’Alt Maresme Country va posar el seu gra de sorra aportant 88 persones al dinar i una pila mes de gent que només va venir per gaudir del ball country i aportar el seu donatiu per la causa.
Va ser majestuós veure des de aquell gran escenari com ballava tothom o com feien les exhibicions el diferents grups de ball. Tots gaudien de la música i del ball, uns ballant, un altres mirant, un altres escoltant i en definitiva passant-ho be de maneres diferents.
Nou taules de les quals vàrem omplir dos els grups de l’Alt Maresme arribats de les diferents poblacions i fins i tot des de La Selva o el Baix Montseny, de un total de 450 persones que es van aplegar en el recinte.
Que maco va resultar tot. Des de la una del migdia a dos quarts de tres el temps ens va passar volant. El cursos de Magma, dos del dissabte i el grup de dimecres varen fer exhibicions al igual que els dos grups de Sant Pol Country y el grup jove de l’Alt Maresme.
I entre exhibició i exhibició tots van ballar la música que anava punxant que pugues ballar la majoria. El espectacle estava servit i només faltava la participació del públic en general. Un parell de balls al final del nostre temps va acabar de perfilar la gent que s’apuntarà al proper curs que faré els dimarts a la nit en el mateix pavelló de Sant Cebrià.
Vaig aprofitar per parlar amb els membres del Ajuntament que apart de felicitar-me per l’èxit de participació de la gent del country en van oferir la organització de alguna festa –un parell possiblement- durant els mesos de juliol i agost.
Tinc la sensació que ha començat un altre etapa dons el bon rotllo entre els ajuntament de Sant Pol i Sant Cebrià fa que no hi hagin ni gelosia ni enveja entre aquestes poblacions sinó tot el contrari, col·laboració i això a mes de ser maco es una avantatge per a tots el practicants.
Benvingut Sant Cebrià al grup de l’Alt Maresme Country, confiem i esperem que a partir d’ara gaudim tots del mateix, de la musica i el ball.
I entre la gent, com casi sempre, histories que et posen la pell de gallina i que algun dia m’agradaria compartir amb tothom. De moment aquí queda el apunt sentimental que vaig pogué viure en primera persona i el munt de detalls de uns i altres referits a la bona organització i la predisposició de tothom.
Gràcies a tots pel vostre recolza
- UN DIUMENGE QUALSEVOL
Eren las 7 de la tarda del diumenge 19 de març de 2006. Tot just acabava de muntar el meu ordinador sobre la taula del Bar Champions de Lloret, on diumenge darrere diumenge vinc fen les classes per aquest grup de incondicionals que s’ha anat formant durant aquestes últimes setmanes.
El dia anterior, dissabte, havia agut festa a Gaserans i quant això passa a l’endemà es nota una mica la absència de algú que altre. A mes a mes coincidia amb la diada de Sant Josep i el dia del pare. Es a dir, es presentava una tarda nit mes be tranquil·la.
De cop i volta veig per les finestres que donant al carrer un grup de gent que s’atura davant la porta i que fan el gest d’obrir per entrar. Miro al munt de gent sense fixar-me en ningú concret però quant comencen a entrar quedo perplexa. Si, son ells, els de Barcelona, els de Mollet, els del antic Rodeo, aquells que també volten por Granollers i altres locals. Jo els conec i vaig fer amistat a mesura que he anat anant al diferents locals i de cop i volta veig que son ells, rient, animats, amb cara de voler donar una sorpresa con en realitat m’estaven donant.
Eren unes 20 persones que no esperava, que m’estaven fent un regal, el regal de l’amistat en forma de una visita improvisada al local on jo estic fen les classes. En va arribar al cor i o vaig fer compartir a la resta de la gent que va venir al Champions, el aplaudiment també en va arribar al cor.
Ven ballar, ven riure, ven cridar, i un munt de coses mes. Hi va haver música per a tothom i algun que altre ball d’exhibició. Tot plegat tot una tarda nit diferent de la que vaig gaudir i vaig fer gaudir a tots els que hi eren.
Gràcies a tots i especialment a tu per estar allà aquell dia en aquella hora.
- I ARA CAP A TORDERA
Divendres passat dia 3 de març, primera festa en "La Masia" de Tordera. Un local ampli i exquisit, del segle XVII que molt ens agradaria mantenir.
De moment, no obstant això, la proposta sembla ser que serà per a una vegada al mes. Veurem.
- LA FI D´UNA CURTA ETAPA
Pot ser que sigui el local on menys temps hem estat.
Després dels dos primers divendres, al següent els veïns ja ens van amenaçar amb posar una denúncia a l'Ajuntament per tenir la música fins a les 3 del matí.
Amb tot i moderar el so va caure la denúncia i el quart divendres ja va ser l'últim.
Un mes, quatre sessions i .... altre vegada a buscar nou local per als divendres.
Agraïm sincerament als responsables del ´Baix Montseny´ de Sant Cebrià de Vallalta tot el que han fet per nosaltres, potser en un altre moment puguem col·laborar amb ells en altres esdeveniments.
- LA PRIMERA NIT DE SANT CEBRIÀ
Igual que deia del primer dia de Lloret, aquí a Sant Cebrià de Vallalta he de dir el mateix. El primer dia és important, però després cal veure la continuïtat.
Prop de 40 sopars i gairebé 90 persones ballant en el 'Baix Montseny', un local ampli, sense problema d'horari ni de so, amb l'ambient habitual i repartint els balls entre tots els nivells i amb exhibicions incloses dels campeonísims Mariona Prat i David Palazón, així com de la improvisada per Elena, Meritxel, Toni i Xavi.
Ara, com sempre dic, temps al temps i gràcies a tots pel vostre suport.
- ELS DIVENDRES, A SANT CEBRIÀ DE VALLALTA
I ara li toca a un nou local que es troba situat a Sant Cebrià de Vallalta, a un quilòmetre per sobre de Sant Pol de Mar.
Es diu Baix Montseny i és Bar Restaurant, on es podrà degustar un menú country i també ballar com ho fèiem a Magma.
És qüestió de provar i si agrada, seguirem.
El primer dia el divendres 3 de febrer de 2006.
- LLORET DE MAR, UN BON PROJECTE
Quan comences en un nou local el primer dia és molt important, però ho és més els dias successius.
El primer dia en el Bar Musical CHAMPIONS es va saldar molt positivament i amb un ambient realment fresc, renovat i ple d'il·lusió.
És evident que s'han de millorar algunes coses però la meva impressió i crec que és en general, és que aquí ens trobarem a gust. El temps ens ho dirà.
- DESEMBRE, LES AIGÜES ES MOUEN, AL GENER REBAIXES.
La sala de festes Magma ha seguit augmentant en nombre de clients.
Els dissabtes obre amb tot l'aforament ple, els diumenges passa altre tant.
Les obres d'ampliació han fet que la sala dedicada exclusivament al line dance sigui ara utilitzada aquests dos dies per a augmentar l'aforament del negoci principal, el que diríem balls clàssics de saló.
De tal manera el country es queda amb un dia només per a practicar line dance, els dimecres a les 22 hores.
Els cursos, no obstant això segueixen a millor ritme que mai, l'afició contínua, més que mai. Seran els dissabtes des de les 5 de la tarda fins a les 9 de la nit.
- OCTUBRE ASSENTAMENT, NOVEMBRE AFIRMACIÓ.
Durant els mesos de setembre, octubre i part de novembre són varis els convidats que han passat per Magma.
Des de Melly a Gabi passant per Carles Clol, Nuria Grima, Mercé, Kim, Fiona i Alan i finalment Laia Català.
A tots vosaltres moltes gràcies per la vostra aportació.
Des que Magma va obrir el seu nou local les prespectivas i previsions han canviat. El públic és qui mana i a poc a poc es van estabilitzant les coses.
D'una banda la sala de festes Magma, adjunta al local de country, va a més dia a dia, motiu pel qual es va portar a terme el canvi de l'antic local al nou.
D'altra banda el poder disposar d'un local exclusiu per al country ens va dur a intentar obrir els dissabtes i diumenges a més dels clàssics dimecres i divendres.
Però com dic el públic mana i en aquests moments l'èxit dels cursos a porta tancada priva més que el mantenir obert el local la nit dels dissabtes pel que la direcció ha decidit ampliar el nombre de cursos i no obrir al públic la nit dels dissabtes, la qual cosa, a mi personalment, em dóna un respir en la meva dura jornada laboral. Si a això afegim que la sala de festes ompli cada nit de dissabte sense poder a agafar a tot el públic que deu marxar sense poder entrar, la decisió és sàvia.
Així les coses, Magma s'aferma en el seu caminar cap a l'estabilitat del negoci i els afeccionats al ball en general i al country en particular disposen del que tant desitgen.
- EL PRIMER CAP DE SETMANA: 17, 18 i 19 de setembre 2005
Jo diria que el primer cap de setmana de Country Magma es va superar amb aprovat alt.
Acostumo a ser molt exigent amb mi mateix i conseqüentment ho seré amb el local.
El divendres vaig repassar el Lovin' You i també el Thanks davant un públic que és habitual en la nit dels divendres augmentat amb al presència de gent nova per al local però que conec d'haver-los visitat en els llocs on acostumen a ballar. A tots ells gràcies per venir.
El dissabte en Purroy va estar el professor convidat i encara que venia per a ensenyar el Jealousy -que va ensenyar- també va repassar el Horse's Mane. Els dos balls són coreografies d'ell.
Des d'aquí el meu públic agraïment tant a ell com a la Marta.
El mateix dissabte Quim Quintana amb la seva inseparable Eva i el seu grup de ball, ens van visitar tal com m'havien promès. També vam tenir la sort de contar amb la presència de l'Angels i l'Enric i altres amics que m'havien assegurat que algun dia vindrien. Gràcies a tots.
Ja, el diumenge a la tarda vaig repassar el Jealosy i el Califòrnia Boy, coreografia de Carles Clols, que està entrant amb força en el Alt Maresme.
- DIVENDRES 17 DE SETEMBRE DE 2005, PRIMER DIVENDRES.
Algun petit canvi, sobretot en la distribució de les taules fa que la pista sigui més gran i que els participants en la festa se sentin més a gust. Així m'ho van expressar la majoria.
Separats uns d'uns altres a l'hora de col·locar-se en les taules, però junts en el sentiment i en el ball.
Alguna cosa hem millorat amb l'equip de so, això em va semblar notar, encara que queda encara un llarg camí a recórrer tant en aquest sentit com en altres aspectes millorables. Temps al temps.
Un total de 75 persones van adquirir el seu tiquet de consumició i sobre la pista tots tenien el seu espai per a ballar.
El "Lovin´ You" es fa difícil, però entrarà, segur, mentre que el "Thanks" va calar sense problemes.
La meva nova faceta en el local, combinant entrada, bar, música, iniciant balls -cada vegada menys- i ensenyant, em va superar una miqueta. No estic acostumat però amb l'ajuda de Laura, que està adquirint experiència en el seu treball, i de tots plegats, tot anirà millorant a poc a poc.
Em diuen que falta "quelcom". Que en l'antic Magma s'estava millor. És possible, segur, però han estat tres anys allí i aquí són encara tot just tres dies.
Jo penso que finalment calarà en nosaltres i ens farem amb el local i el que és més important, sentirem el mateix que sentíem allí.
Un detall important: Gent que no havia vingut mai a Magma comencen a aparèixer pel nou local i m'esforço per a contentar a tots, sobretot a aquest públic que desconec que desitja però que sé que ho vol passar bé ballant.
- DIMECRES 15 DE SETEMBRE DE 2005, PRIMER DIA DE CLASSE.
El nou local de Magma està encara per acabar a nivell de detalls bàsicament.
La pista és excel·lent, tota amb parquet sense delimitació entre pista i espai de taules. Això implica que en un moment donat la pista pot fer-se més gran a tenor de la gent que vingui a ballar.
Ahir, com a primer dia de classe van assistir 60 persones, tot un èxit si contem que és un dia entre setmana. Però els incondicionals no van fallar.
Vaig ensenyar el Rockin' Robin (de repàs) i el Thanks com a ball nou. Recordeu que aquest dia es dedica a primer nivell. Però després de gairebé 15 dies sense tenir activitat era necessari un repàs i com no, afegir un ball nou com ho és aquest de Sergi Boada que va ensenyar en l'últim Mr. Banjo.
Be, i els que vau estar, ja sabeu que no vaig poder fer una classe normal. Una incòmoda taquicàrdia em va impedir fer-ho, en aquest sentit agrair a tots la vostra benevolència i a Xavi que es prestés per a estar en l'escenari per a anar marcant els passos que jo cantava.
En fi, gràcies a tots per la vostra assistència i ara a esperar a demà divendres des de les 22,30 h. amb un altra festa amb les característiques habituals de Magma.
- INAUGURACIÓ DE COUNTRY MAGMA
El divendres 9 de setembre de 2005 es va portar a terme la inauguració del nou local de Country Magma, dintre d'un sol recinte que abasta tres sales.
Entrant pel carrer Mèxic, 4 de Pineda de Mar el primer que trobes és el restaurant, a continuació la sala de festes i finalment el saló de country.
Des de les 9 de la nit, hora oficial d'obertura, van anar desfilant pels distints departaments un nombre de persones fins a un total comptabilitzat de 1500, sent la punta la mitjanit on es van arribar a reunir fins a 1000 persones en el recinte.
La sala de Honky Tonk i ball en línia, tota amb parquet, compte amb una pista d'uns 100 metres quadrats i espai per a unes 100 persones amb seient i taula.
S'espera ara que l'èxit en aquesta primera nit tingui la seva continuïtat en els pròxims dies. Tot un repte per al difícil món del minoritari country.
